Wellington street Weblog

Forges dixit:

Avui estava inspirat (i una mica gandul) i m'he posat les piles amb el GIMP. He creat 4 montatges del que pretenen ser postals de Edinburgh (o el que sigui) a partir d'una foto que m'agradava. Voldria fer ara l'experiment sociologic important de demanar-vos la opinio sobre quina es la que us agrada mes.

Aqui teniu les imatges.

Si tinc temps m'agradaria fer-ne algun altre amb altres fotos. La catarsi creativa tambe em porta a replantejar-me de nou el nom del Bloc aixi com la intro que hi tinc posada. Ja veurem...

Resulta que a Salamanca no els hi poden acabar les autovies que els hi estaven construint per culpa...(ohhh sorpresa!) de l'Estatut. Aixo s'encarrega de resaltar aquesta campanya realitzada segons sembla pel Ajuntament de la ciutat castellana:

Si es que mira que en som de dolents. Primer trenquem la indivisible unitat de l'Archivo Nasionà reclamant uns documents que NO ens pertanyien i ara, pobrets salmantinos, els deixem sense les boniques autovies GRATUITES que els hi estaven fent...mereixem l'infern (i mes).

Sort que, com a penitencia, nosaltres seguirem pagant religiosament per poder viatjar per les nostres (ja no tant noves) autopistes...

(PD: Vaja, vaja...i de mentre el sr. Pique clamant al cel per l'eslogan de la campanya del PSC. Si aixo no es demagogia que algu me'n expliqui, si us plau, el significat)

Nova versió de la popular "Opa, yo viace un corra" (remixed edition) del Koala, parlant ara sobre la noble y sana afició del botellón (botelleo o botellin, segons area geografica).

Videoclip original aqui.

"Hay pintores que convierten el sol en una mancha amarilla, y hay otros que con ayuda de su arte y su inteligencia convierten una mancha amarilla en el sol."

Pablo Picasso

Reflexio de 'LibertadDigital':

El Barça se llevó el título de la Champions tras batir al Arsenal gracias a los goles de Eto'o y Belletti. Pese al apoyo masivo que se les dió, desde todos los rincones de España; a pesar de que toda la prensa española -digital, deportivo, papel y audiovisual, ni los seguidores azulgranas ni los jugadores se acordaron de España. La única bandera española que se vió en el estadio parisino, estaba en la grada y la ondeaban los padres de Reyes, jugador del Arsenal.
...
Sobre el cesped y al final, aparecieron las banderas de Camerún (en los hombros de Etoo) y de Brasil; en la grada, banderas independentistas y carteles con aquello de "Catalonia is not Spain".

Em sembla una discussio un xic innocent a la par que polemica. I doncs, que coi s'esperaven...en Jimmy Jump vestit de torero i lluint la bandera del toro d'Osborne?

La pregunta es, perque ningu es va questionar en cap moment quin tipus de banderes onejaven en la final de UEFA que va guanyar el Sevilla?

P: ¿Qué es el correo electrónico?
R: Eso que te avisa el Messenger que «tienes».

Albert explicando cómo usan Internet los adolescentes,
en IM killed the Email star

Font: microsiervos

"Si no pots derrotar al teu enemic, uneix-te a ell"...aquesta es la lliço que han aplicat aquests nanos i prou be que els hi ha sortit. Enlloc de intentar protegir a ultrança els drets d'autor per evitar distribucions il.legals dels seus treballs van decidir de utilitzar els canals existents per fer-se coneixer. M'hagues agradat d'anar-hi (font: Vilaweb):

Els Arctic Monkeys toquen avui a Barcelona

Arctic Monkeys toquen avui a les vuit del vespre a Barcelona; fan un concert a la sala Razzmatazz del qual ja fa dies que se'n van esgotar les entrades. Els Arctic Monkeys però, són un grup atípic perquè es van fer famosos fent el que temen més la majoria de grups de música i discogràfiques: distribuint gratuïtament les seves cançons via internet.

De bon principi, quan no els coneixia ningú, distribuïen gratuïtament la seva música als concerts, per correu electrònic, o des d'aquesta pàgina d'una xarxa de comunitats virtuals.

Content al veure a El Pais que remarca:

"Miles de jóvenes españoles se manifiestan en 60 ciudades por una vivienda digna"

Recordo rebre l'email de convocatoria d'aquest acte, no es que em sembli malament moure's per quelcom aixi oi (es ben lloable), pero la veritat es que conceptualment primer i executivament despres no em van semblar massa adients les formes de la convocatoria. Personalment penso que fa falta algun acte mes contundent, revolucionari si cal, amb aquest tema.

De moment em quedo amb la finura del mestre Forges:

En el (santo) pais en el que vivo...un hombre mata a tiros al hijo de su novia y hiere a ésta de gravedad para despues darse a la fuga (un acto de hombria admirable).

"Un hombre disparó anoche con una carabina del calibre 22 cuatro tiros contra su compañera sentimental y tres contra el hijo de ésta, de siete años, en Albacete. El menor murió a consecuencia de un disparo en la cabeza, y la mujer ha resultado herida grave, aunque se encuentra fuera de peligro, según ha informado esta mañana la subdelegación del Gobierno en la ciudad castellana. El presunto asesino, Juan Carlos G. L., de 35 años, tiene “antecedentes por malos tratos” y se ha dado a la fuga."

Un hombre que, entre otras perlas, obligava a su mujer a levantarse al volver de trabajar (las 6 de la mañana) para que le preparase algo de comida. Un hombre que (ohhh que gran sorpresa!) trabajaba de portero de discoteca.

Que grande es el pais en el que tengo el placer de vivir...

(PD: segons la meva humil opinio, part de la culpa esta aqui)

Entro avui (i com casi cada dia) al popular cercador i em trobo que em presenten com a novetat un link a Google Trends. Obviament la curiositat m'ha pogut i hi he entrat. Pel que n'he pogut veure ara s'han inventat el que ve a ser un cercador de tendències, si se'n pot dir així.
M'explicaré, donada una paraula et mostra en ordre cronològic quanta gent ha buscat aquella paraula i per tant si esta de moda o pel contrari ja no es porta. Permet també, el que per mi ha sigut mes divertit, comparar entre 2 termes i veure quin es "mes popular" a la xarxa, segons Google clar. Un exemple de com funciona, aqui.

Aqui teniu alguns exemples mes, absurd si...però bé ;P

I have recently added some (not very important at all) new features to the blog to make it friendlier for the readers.

• Recent posts list added in the sidebar. Some templates had it added by default, but it was not the case. I find it useful in order to easily go through latest posts listed by title.
  
  
• Permalink (Permanent link) feature added. In fact this feature had always existed in as far as I know, but I've modified my template in order to display the link (permanent link) in each post. That's useful, for example, when you want to send anything posted here to someone else without having to send the whole blog URL (and having to wait the whole page to be loaded). Or maybe to add a link to any specific news posted here in your own page or blog.
  

Hope you find it useful. As is said in my country: "Mica en mica, s'omple la pica".

Avui he anat a al campus de Clifton per parlar amb els que porten el tema del suport informàtic a la facultat d'informàtica i m'ha cridat molt l'atenció la següent foto exhibida al suro del despatx. Breu i contundent...sarcàstica diria jo, definitivament fent gala de l'estil angles. No he parat fins a trobar-la a Internet.

Enderrock ha impulsat una original iniciativa amb la compilacio de 19 cançons de grups i bandes musicals dels Països Catalans i un tema cedit de Gilberto Gil, músic i ministre de Cultura del Brasil. Tots els temes musicals tenen llicències que permeten que es puguin copiar, remesclar o versionar, sense finalitat comercial. Una iniciativa que, seguint l'exemple de la revista nord-americana Wired, es pionera a Europa.

Conclusions: Primer, no imaginira MAI el (o la) ministre de cultura espanyol ni essent music ni molt menys cedint part del seu treball per iniciatives aixi. Segon, descarregueu-vos sense por les cançons que volgueu que, per primer cop, no estareu pas cometent cap il.legalitat al descarregar musica de la Xarxa ;)

Enllaç: CulturaLliure

Bona noticia (potser no tant bona pel senyor del M$Office):

La International Organization for Standardization (ISO) ha recongut com a estàndard internacional el format OpenDocument (ODF).

L'OpenDocument té llicència GPL i el seu desenvolupament ha estat a càrrec de l'organització OASIS (Organization for the Advancement of Structured Information Standards). Es basa en un esquema XML que en un principi va ser creat per OpenOffice.org.

font: laFarga.org

"Gairebe ni puc pronunciar el cognom del meu governador perque ell TAMBE es un inmigrant".

La comunitat hispana d'Estats Units es va llençar al carrer el passat 1 de Maig en un acte de protesta multitudinari per reivindicar mes drets per part del govern. La considero una bona noticia tenint en compte que poc critic es, habitualment, el poble americà amb els seus dirigents.

(foto extreta del diari el Pais)

Ara que estan tant de moda els missatges xifrats, codis reveladors amagats en textes famosos i misticismes de l'estil degut al èxit de 'El codi Da Vinci'. Doncs bé, aquesta nit hi haurà una combinació especial d'hora i data: poc després de la una de la matinada el rellotge marcarà l'hora 01:02:03 i la data serà el 04-05-06... ;)

(PD: se que s'ha de tenir molt de temps lliure per pensar en aquesta rucada, pero aquesta gent s'hi han posat...ves quina cosa!)

Sempre recordaré aquelles ulleres de pasta ratllades, brutes i mal posades o els pegats piratescs que, de petit, havia hagut de lluir en algun ull. Les manies de forrar els llibres amb plàstic no adhesiu o marcar-los amb un segell estrany amb forma de cim (crec...).
Recordaré com de be ens ho varem passar fent plegats l'Audiovisual de llengua castellana. Allà, a casa seva, gravant alguna rucada amb aquella càmera Video8 enorme que encara deu rondar per casa.
Recordaré que sempre tenia bones paraules amb tothom, mai perdent el seny. Una paciència gairebé infinita amb els que li demanaven coses a classe i que probablement no la mereixíem. Un xicot tranquil i amable, allò que se'n diu un tros de pa.

Sembla mentida, poc que el coneixia i la de coses que en recordaré...a reveure, Dalmau.

"Who knows that enough is enough will always have enough."

No sense fer-se esperar (l'avio va tenir alguns 'problemes' i van arribar amb un retràs de 3 hores, aproximadament) però finalment vaig tornar a veure 3 cares conegudes...un munt de temps després. Eren el Gomez, el Ruben i el Gaspar. Venien de visita i la veritat es que ha sigut molt bonic de retrovar-los.

Fins ben aviat i gracies als 3 per pujar ;)