2.5.06

Dalmau Marcos i Forniol

Sempre recordaré aquelles ulleres de pasta ratllades, brutes i mal posades o els pegats piratescs que, de petit, havia hagut de lluir en algun ull. Les manies de forrar els llibres amb plàstic no adhesiu o marcar-los amb un segell estrany amb forma de cim (crec...).
Recordaré com de be ens ho varem passar fent plegats l'Audiovisual de llengua castellana. Allà, a casa seva, gravant alguna rucada amb aquella càmera Video8 enorme que encara deu rondar per casa.
Recordaré que sempre tenia bones paraules amb tothom, mai perdent el seny. Una paciència gairebé infinita amb els que li demanaven coses a classe i que probablement no la mereixíem. Un xicot tranquil i amable, allò que se'n diu un tros de pa.

Sembla mentida, poc que el coneixia i la de coses que en recordaré...a reveure, Dalmau.

"Who knows that enough is enough will always have enough."

Comments: Post a Comment



<< Home