Wellington street Weblog

Dedicada a mi mateix i a l'Àlex, que se que també li agrada força, perquè últimament l'escoltem a la feina (per sorpresa d'alguns). Una cançó nostàlgica, bonica i que deixa entreveure que un altre món era (i és) possible...

Papá cuéntame otra vez ese cuento tan bonito
de gendarmes y fascistas, y estudiantes con flequillo,
y dulce guerrilla urbana en pantalones de campana,
y canciones de los Rolling, y niñas en minifalda.

Papá cuéntame otra vez todo lo que os divertisteis
estropeando la vejez a oxidados dictadores,
y cómo cantaste Al Vent y ocupasteis la Sorbona
en aquel mayo francés en los días de vino y rosas.

Papá cuéntame otra vez esa historia tan bonita
de aquel guerrillero loco que mataron en Bolivia,
y cuyo fusil ya nadie se atrevió a tomar de nuevo,
y como desde aquel día todo parece más feo.

Papá cuéntame otra vez que tras tanta barricada
y tras tanto puño en alto y tanta sangre derramada,
al final de la partida no pudisteis hacer nada,
y bajo los adoquines no había arena de playa.

Fue muy dura la derrota: todo lo que se soñaba
se pudrió en los rincones, se cubrió de telarañas,
y ya nadie canta Al Vent, ya no hay locos ya no hay parias,
pero tiene que llover aún sigue sucia la plaza.

Queda lejos aquel mayo, queda lejos Saint Denis,
que lejos queda Jean Paul Sartre, muy lejos aquel París,
sin embargo a veces pienso que al final todo dio igual:
las ostias siguen cayendo sobre quien habla de más.

Y siguen los mismos muertos podridos de crueldad.
Ahora mueren en Bosnia los que morían en Vietnam.
Ahora mueren en Bosnia los que morían en Vietnam.
Ahora mueren en Bosnia los que morían en Vietnam.

Ismael Serrano

pues eso... ;)

L'altre dia parlava del concepte Web2.0, doncs bé parlaré ara del que probablement és l'astre (el sol) d'aquest sistema (solar) que conforma la revolució d'Internet.

Des de els inicis de Google com el que coneixem avui en dia he sigut un acèrrim defensor de les seves eines i metòdiques de treball. Simplicitat, rapidesa, usabilitat i el que és més important...funcionalitat, perfecta i funcionalitat. No sempre, però casi. Veníem d'una època en que Microsoft dominava aquest sector de manera total i, al menys a mi, Google em semblava trencador i infinitament superior. Òbviament avui en dia amb tot això no descobreixo res de nou, avui no...o potser si, dependrà del lector.

Primer Google fou un cercador, després un servei de correu web (beta in eternum) exclusiu per a persones VIP de Google, després una colla d'invents més: google maps, google talk, google video, google labs, etc... En la actualitat qualsevol cosa que puguem fer pertanyent al món de l'ofimàtica, Google ens la proporciona (per no dir que amplia!). Simple i fàcil, o no?.
Doncs bé, altra cop aniré a contra corrent del "normal" i "lògicament establert" i em preguntaré si això és realment tant positiu i si no pot arribar a tenir conseqüències indesitjades. Dit d'altra manera, no és tot massa bonic? i a preu...inexistent! (gairebé tots els serveis Google són gratuïts)...i he vist que no sóc l'únic:

Espero que els "propietaris" d'aquest espai virtual no s'empipin massa ;)

El concepte m'és relativament nou, n'havia sentit a parlar...sense reconèixer-li el nom. Web 2.0. A priori sembla una nova versió d'alguna cosa...no ho és, o potser si. No ho és físicament però si que implica una revolució conceptual del mon de Internet. Una nova filosofia evolutiva d'un mon tan nou i incertament canviant com es aquest.

Vaig poder associar el nom i la idea quan per cap d'any, al estar esperant hores en l'aeroport de Budapest ;), vaig decidir comprar el Time. Allà en parlava força bé, i vaig agafar de seguida el què implica.

El vídeo que he trobat ara es una manera excel.lent de mostrar-ho...en volia parlar i això em permetrà fer-ho, al meu medi comunicatiu propi. Ves per on!! sense voler-ho he posat un exemple de la idea del Web 2.0!


Personalment, és conceptualment apassionant...bueno, tampoc tant eh :P

No te pèrdua...

"I have looked in the mirror every morning and asked myself: If today were the last day of my life, would I want to do what I am about to do today? And whenever the answer has been 'No' for too many days in a row, I know I need to change something.", Steve Jobs

Labels: quote

Llegeixo a Vilaweb:

"El servei de correu britànic ha inaugurat una proposta innovadora, que permet de comprar per internet els segells i imprimir-los a casa. Els segells comprats per aquest mètode tenen el mateix preu que tindrien en una oficina oficial i són vàlids per al correu postal."

Probablement nomes als anglesos se'ls hi podia acudir la "brillant" idea de possibilitar la compra de segells per internet. Personalment i essent pragmàtic em sembla poc util, doncs si puc accedir a internet per comprar estampetes tambe puc accedir-hi per enviar un email i ja no necesito segells ;)

"¿Cuál es la razón por la que Occidente siempre debe pedir perdón y ellos nunca? Ellos ocuparon España durante ocho siglos!"

font: Escolar.net

El pitjor de tot es que la completa ignorancia que fa gal.la aquest projecte d'hominid ens afecta a tots els que tenim la desgracia de compartir la mateixa nacionalitat. Lluny de sentir-me ofès, em provoca tristesa. Tristesa i temor a possibles represàlies que poden acabar pagant inocents (veure 11-M).

És certament trist que se'l continui escoltant mentre diu bestieses segons a on i segons com. Senyors, una mica de sentit comú... El millor que es pot fer es ignorar-lo. Ignorar-lo com a un nen petit que busca cridar l'atenció a qualsevol preu. Queda clar que intentar d'explicar-li al Ansar que quan aquests "ellos" als que es refereix estaven a la Peninsula Ibèrica...la seva Espanya simpliment NO EXISTIA es clarament una perdua de temps.

(PD: potser el sr.Fraga li podria explicar, ja que ell ho va viure en persona...)

"Puede ser que no seamos tan buenos atletas como ellos, pero peleamos como equipo. Saltar más alto y correr más rápido no es lo que siempre te lleva a ganar. Este es un deporte de equipo, no es tenis.", Theodoros Papaloukas.

Declaracions fetes pel magnific jugador heleni després de la victoria de Grecia contra la selecció dels Estats Units en el mundial de Japó 2006. Simplement, I love this game.

Desde que he tornat a casa que la tele ja no es el que recordava. La tenia idealitzada, i ara he topat amb la realitat...la televisio aqui es tan cutre com era a Anglaterra. Poques coses es salven dins de la programacio setmanal. Poques, pero no ninguna. Cito textualment:

"El ingles es un idioma muy raro que solo se entiende cuando lo habla alguien que no es ingles. Por eso en espanya los profesores no son nativos porque si los profesores de ingles fueran ingleses pues los alumnos espanyoles no podriais entenderlo i su labor seria una perdida de tiempo..."

Els que estigueu al dia haureu adivinat que es tracta dels diferents anuncis publicitaris de Chicles Orbit que Gomasespuma han fet i que televisen sempre abans dels Simpson. M'encanten, aqui una mostra:

Despres de tot un curs de preparacio amb la estimada Sheila Spencer (al final ja no em cau tant malament com solia) i amb mes o menys sort, puc dir fermament que si, HE APROVAT el examen del CAE!! :D

N'estic molt content sobretot perque cal recordar que en certs moments no ho veia gens clar que pogues aprovar-lo, pero aixi de capritxos es l'atzar. Quan menys calia esperar, estant en un pais extranger, sense masses ganes a estudiar, ple de distraccions i coses a fer...pam! vaig i aprovo un examen que a lo millor estant a casa hagues suspes.

Donar les gracies especialment a la Sarah, tot i que ella no vol ni sentir-ho dient que tot es merit meu. Tampoc es que m'ajudes massa en termes academics pero si que m'ha donat la possibilitat de practicar i apendre angles de manera intensiva.

(PD: cal que envii un email a miss Spencer per fer-li saber que he aprovat, vull tenir aquest detall amb ella perque al cap i a la fi tampoc era tan dolenta. O potser hauria de seguir el ritual britanic de les cartes formals/informals? ...quin horror!)