Wellington street Weblog

Dedicada a mi mateix i a l'Àlex, que se que també li agrada força, perquè últimament l'escoltem a la feina (per sorpresa d'alguns). Una cançó nostàlgica, bonica i que deixa entreveure que un altre món era (i és) possible...

Papá cuéntame otra vez ese cuento tan bonito
de gendarmes y fascistas, y estudiantes con flequillo,
y dulce guerrilla urbana en pantalones de campana,
y canciones de los Rolling, y niñas en minifalda.

Papá cuéntame otra vez todo lo que os divertisteis
estropeando la vejez a oxidados dictadores,
y cómo cantaste Al Vent y ocupasteis la Sorbona
en aquel mayo francés en los días de vino y rosas.

Papá cuéntame otra vez esa historia tan bonita
de aquel guerrillero loco que mataron en Bolivia,
y cuyo fusil ya nadie se atrevió a tomar de nuevo,
y como desde aquel día todo parece más feo.

Papá cuéntame otra vez que tras tanta barricada
y tras tanto puño en alto y tanta sangre derramada,
al final de la partida no pudisteis hacer nada,
y bajo los adoquines no había arena de playa.

Fue muy dura la derrota: todo lo que se soñaba
se pudrió en los rincones, se cubrió de telarañas,
y ya nadie canta Al Vent, ya no hay locos ya no hay parias,
pero tiene que llover aún sigue sucia la plaza.

Queda lejos aquel mayo, queda lejos Saint Denis,
que lejos queda Jean Paul Sartre, muy lejos aquel París,
sin embargo a veces pienso que al final todo dio igual:
las ostias siguen cayendo sobre quien habla de más.

Y siguen los mismos muertos podridos de crueldad.
Ahora mueren en Bosnia los que morían en Vietnam.
Ahora mueren en Bosnia los que morían en Vietnam.
Ahora mueren en Bosnia los que morían en Vietnam.

Ismael Serrano

pues eso... ;)

L'altre dia parlava del concepte Web2.0, doncs bé parlaré ara del que probablement és l'astre (el sol) d'aquest sistema (solar) que conforma la revolució d'Internet.

Des de els inicis de Google com el que coneixem avui en dia he sigut un acèrrim defensor de les seves eines i metòdiques de treball. Simplicitat, rapidesa, usabilitat i el que és més important...funcionalitat, perfecta i funcionalitat. No sempre, però casi. Veníem d'una època en que Microsoft dominava aquest sector de manera total i, al menys a mi, Google em semblava trencador i infinitament superior. Òbviament avui en dia amb tot això no descobreixo res de nou, avui no...o potser si, dependrà del lector.

Primer Google fou un cercador, després un servei de correu web (beta in eternum) exclusiu per a persones VIP de Google, després una colla d'invents més: google maps, google talk, google video, google labs, etc... En la actualitat qualsevol cosa que puguem fer pertanyent al món de l'ofimàtica, Google ens la proporciona (per no dir que amplia!). Simple i fàcil, o no?.
Doncs bé, altra cop aniré a contra corrent del "normal" i "lògicament establert" i em preguntaré si això és realment tant positiu i si no pot arribar a tenir conseqüències indesitjades. Dit d'altra manera, no és tot massa bonic? i a preu...inexistent! (gairebé tots els serveis Google són gratuïts)...i he vist que no sóc l'únic:

Espero que els "propietaris" d'aquest espai virtual no s'empipin massa ;)

El concepte m'és relativament nou, n'havia sentit a parlar...sense reconèixer-li el nom. Web 2.0. A priori sembla una nova versió d'alguna cosa...no ho és, o potser si. No ho és físicament però si que implica una revolució conceptual del mon de Internet. Una nova filosofia evolutiva d'un mon tan nou i incertament canviant com es aquest.

Vaig poder associar el nom i la idea quan per cap d'any, al estar esperant hores en l'aeroport de Budapest ;), vaig decidir comprar el Time. Allà en parlava força bé, i vaig agafar de seguida el què implica.

El vídeo que he trobat ara es una manera excel.lent de mostrar-ho...en volia parlar i això em permetrà fer-ho, al meu medi comunicatiu propi. Ves per on!! sense voler-ho he posat un exemple de la idea del Web 2.0!


Personalment, és conceptualment apassionant...bueno, tampoc tant eh :P