19.6.06

L'Estatut del tantsemenfotisme

Obviament això es una opinió personal, aquí molta gent discrepara amb el que pensi jo...però no es aquest l'espai destinat a dir-hi la meva?

Ahir vam tenir, per fi, la tant proclamada "cita històrica", o així ens la van vendre, que tanca definitivament el procés de reforma de l'Estatut català. Avui, després d'uns resultats ja coneguts per tots (i que no es la meva intenció anunciar aquí), tothom en fa anàlisi. Que si uns diuen que es clarament blanc, els altres afirmen veure el negre mes absolut en els resultats...la mateixa hipocresia política de sempre. La mateixa.

Per a mi, aquest procés ha tingut varies fases. Haig de reconèixer que inicialment m'il.lusionava, creia fermament que podíem estar davant una fita important per "casa nostra" (notar que ja no parlo de país, nació, regne, comunitat autònoma o simple regió,...no busco discutir en aquest sentit) i de la que realment pensava que els nostres representants polítics, tots, estarien (per un instant!) a l'alçada fent pinya i llimant diferencies sabent el que realment era important, la cohesió. Ingenu de mi.

Després d'un procés de negociació amb el Govern Espanyol etern i suporifer les, fins al moment, blanques ovelles van deixar al aire la seva verdadera aparença lupinica. Pactant a corre-cuita, i per regocijo dels que viuen a Moncloa, un retall del que els catalans amb el nostre vot havíem demanat (la proposta catalana de reforma). I ja no nomes això sinó, veient-se incapaços de pactar-ho junts, ho feren en 'reunions secretismes' amb en ZP. El que realment els preocupava no eren ni nacions, ni autopistes de pagament, ni impostos ni res d'això...estaven actuant amb la vista clavada a les intencions de vot de les pròximes eleccions, i les seves accions així ho reflectien. Avids de fotografia de portada i de veure's, tots repeteixo, com a salvadors de la pàtria. Patètic.
En aquest instant acaba per mi l'interès suscitat per aquest procés. Vaig mes enllà de fet, fa tremolar els ciments de la meva fe en la mateixa democràcia política: aquesta gent NO em representa si son incapaços de posar-se d'acord a causa de la sobervia que arrosseguen. I si no hi ha ningú que em representi, de que em serveix votar? Això si, pagar si que els pago jo, eh. Ens han fotut el pel, o al menys jo em sento estafat. Si qualsevol de nosaltres no complim amb el que s'espera en els nostres respectius treballs ens foten al carrer. Doncs, senyors, per mi tota la família política catalana ha suspès (la meitat de catalans aptes per votar han 'passat' del tema) i els enviaria a tots al paro.

He dit.

Comments:
" Mu bien,así se habla ! Ese es mi niño!...
Ara sense conya,qu'aixó es molt serio.Tens tota,pero que tota la raó i es el sentiment de molta gent que conec. I que bé t'expreses noi !
Tots al paro i...que n'aprengin!
Petons !
 
Queda clar que 'mare' solo hay una... ;P

Gracies
 
Una cosa que m'emprenya molt, és tota la gent que es queixa del govern i dels polítics i que, en dies com ahir, prefereixen quedar-se a casa a moure el cul per anar a votar.

Els diumenges electorals, la menda fa l'esforç de treure's el pijama (encara que sigui a les 7 de la tarda) i anar a dir la seva de la millor manera que pot, és a dir, votant. Tornar a casa per comprovar l'alt nivell d'absentisme no fa més que engrandir un sentiment d'impotència que a mesura que van passant les hores i els dies es va convertint en ràbia.

Per a mi, tota aquesta gent que es passa l'any queixant-se dels que manen i que en dies com ahir passen de sortir de casa no hauríen de tenir cap dret a queixar-se de la classe política.

Què hi farem
 
Has llegit TOT el que jo he escrit?

No em queixo del govern, em queixo del sistema democratic i de la classe politica catalana. Estic ENORMEMENT DESENCANTAT i votar si, no o en blanc a aquest Estatut per mi no tenia sentit.

Tinc tot el dret a ofuscar-me perque els politics que han negociat l'Estatut els vaig escollir jo basant-me en unes promeses electorals i m'han fallat. A mi i al resta de persones a les que representaven per mes que ens venguin la moto de que "aquest es el millor acord al que podiem aspirar".

Es una pena que simplificis tant les coses: no caiguis en l'error de ficar-me dins el sac de la apatia politica i la 'vida de sofa'. Probablement he seguit, llegit i escoltat aquest proces molt mes acuradament del que em puguis estereotipar i, precisament per aixo, n'estic desencantat.
 
Jo penso que aquets politics que tant malament ho han fet es merexien que l'ábstenció hagués estat del 70,80,o 90%...
En esencia; jo que tinc el dret ciutadá de dir-hi la meva ,en puc fer us,amb tota llibertat, de la manera que jo vulgui,o no?...
Sempre he cregut que habia d'anar a exercir el vot ,pero aquet cop ha estat tot tant patétic que he dubtat.
Tenim tot el dret de queixar-nos i tenim tot el dret de NO VOTAR , si creiem que es el que es mereix la situació.
La mamma dixit.
 
Aha, pro si no votes llavors has d'acatar la decisio que prengui la majoria (de la minoria) que hagi anat a votar... tot te les seves pegues

per cert, perquè la ines escriu al tel blog i al meu no? ines, rancia! xD
 
Eis jordi, q el meu post no anava per tu! Perdona si t'has sentit al·ludit.

Si una cosa tenim tots clara és q a tu la política no et deixa indiferent, per tant no entres dins el grup dels que considero apàtics ploramiques habituals.

Petonets conciliadors
Binu
 
Una pena els que inicialment creiem il.lusionats que un govern d'esquerres funcionaria sent tant heterogeni com ho es el Tripartit. Ultimament pero el fracas estava anunciat. Sembla que ens venen moments de virar a la dreta...que no ens passi res.
 
Post a Comment



<< Home